De Vicent “l’Alfonset” més cosetes del seu iaio Moreno

De Vicent “l’Alfonset” més cosetes del seu iaio Moreno. 25 d’abril de 2008

El tio Moreno era molt pillet i molt tremendo.
Quan es va casar se’n va anar a confesar i el retor li va preguntar:

Xé, Moreno, tu t’has confessat ja?

I el tio Moreno li va amollar:

Jo és que ja he anat a l’Olleria i els frares ja m’han confessat.
ALTRA

El tio Moreno va anar a Novetlè per a que el retor (el tio Poteta) el confessara i el retor li digué:

Moreno, tu has segat orde?

Si senyor retor, digué.

Doncs t’has guanyat el cel, estàs perdonat. Li contestà el retor

També li dic que li diuen el tio Poteta.

El rector es va fer el sord, i a la tercera volta que Moreno li ho repetí, el retor li preguntà:

Què has dit?

Poteta, potiua, potota.
DITES

“A Sant Joan bacores, verdes o madures però segures”

“La fava la figa la fot”

“Per la Candelaria, ni dins ni fora
I si es riu (eixir el sol), ja és estiu”

“L’Alcúdia de Crespins
Poquets i roïns”

“Algo a Novetlé i a Rotglà,
Una caixeta de llumins”

“Una xica de Bellús, sense fer-li molt de mal
Li tragueren al parrús, un cor de Jesús
I un guardia municipal”

“Home net, home quet”

“Torrent, animal que menja gitat, tira-li garbes”

“Amor d’amo, aigua en cistella”

“Ample d’esquena, curt de faena”

“Tres dies hi han a l’any
Que lluixen més que el sol
Corpus Cristi, Dijous Sant,
I el dia de l’Ascensió”

“Ai, mare, els pits ahir tan plens
I avui tant buits”

Vicent el dels Alfonsets

Vicent el dels Alfonsets. 20 d’abril de 2008

D’Alfonsets a l’Alcúdia de Crespins en són cent trenta cosins, amb u d’ells que a Picassent s’ha instal·lat m’he topetat i del seu iaio “Moreno” una història m’ha contat.

Al meu iaio li deien el tio “Moreno” i li agradava molt el vi, “llampiste” o com soleu dir a Picassent “glopejar el que no està als escrits”.
Solia anar amb els seus amics al barri del Goleró a Canals a una taberna que hi havia allí.
Cacaus, tramussos i faves bullides solien menjar, fins que un dia ell i la quadrilla deixaren d’anar i l’amo de la tendeta uns quants diners deixà de guanyar.

Un dia que el tio “Moreno” pel carrer se’l va creuar li va preguntar:
Xé Moreno, com és això que no veniu per la bodega?
Perquè el vi que ens poses té aigua, li contestà.
Això no pot ser, digué l’amo de la taberna. Passa’t quan vullgues i t’ho demostraré que això no és com tu dius.
Però el tio “Moreno” era molt viu i molt enredrador i abans de fer cap a la bodega mogué a la sèquia que passava a prop de sa casa i agafà un grapat de parissos (mena de mosquits que van per damunt l’aigua sense enfonsar-se, a Novetlè els diuen tisoretes) i se’ls posà dins d’una butxaca. Quan l’amo de la taverna li posà el got de vi ràpidament els parissos deixà caure dins i enseguida a l’amo va cridar i a l’orella li va marmolar:

Aguaita dins del got i veuràs els parissos surar.

I l’amo de la bodega que també anava un poc begut, en vore la dona passar li va estralejar:

– Dona, et vaig dir que l’aigua per al vi l’agafares de la font, no de la sèquia.

I així, doncs, el tio Moreno, durant molt de temps estigué beguent sense pagar.

“Michimini” l’obrer

13 de març de 2008

Michimini és un obrer que moltes coses ha fet a Picassent. Durant cinquanta nou anys ací ha viscut, llevant de deu dies que sa mare viatjà a Ciutat Reial a vendre les vinyes que tenia que és quan a ell l’ha tingut.
Molt s’ha alegrat de que algú d’ell s’haja enrecordat, fins i tot s’ha emocionat. I com agraïment amb aquestes historietes ens ha delectat. I encara que n’hi ha en valencià i en castellà al meu blog l’he volgut incorporat i així una mena d’homenatge li faig.

“A l’entrar a Picassent, tot són clots i carrilades
I un poquet més cap endins, tot són guapes i templades”

“Les xiques de Picassent, van de cinc en cinc
I una li diu a l’altra mira quines mamelles tinc”

“Benifaraig, on es mengen les figues i es deixen el cabàs”
“Pajarito, rito, rito,
No te comas las cerezas,
Que si un día voy y te pillo,
No me vengas con quejas”

“Lindango, lindango, lindango
Las cerezas se cogen del mango
Y las que no, se quedan colgando.”

Michimini m’ha dit que el campanar de Picassent ha medit
i a 13’70 metres d’altura es troba del seu llit.
Però que la cota zero del nivell del mar es troba a Calp.