Com fer una cortina amb joncs (per Nadal fill)

En Agost arribar al Clot de la Gramassa hem d’anar
i la corbella i tres metres de cordell de pita
haurem de portar.
i així un feix de joncs a un celemí de terra
podrem tallar.
Dues coses dels joncs vull esmentar
que ma mare quan era xicotet em va ensenyar.
“Quan veges joncs aigua segura
I si tens una berruga i arranques un jonc
I el plantes a l’inrevés
dins del mateix forat d’on l’has tret
se te’n va
I ja de pas si eres propens
a que se’t facen rosadures entre cames
Agafant un trosset (palet) de card borriquer
El que te la carxofa moradeta,
I te’l penges al coll amb un fill
Que et toque la carn
De rosadures ja no se te’n fan”
Bo, tornant ja a la cortina
al corral de casa baix del gesmiler s’assentàrem
i així un poc de calor de damunt ens llevàrem.
Un roll de fil de palomar hem d’agafar
i l’altura de la porta o finestra mesurar.
Els trossos de fil de palomar tallar
amb unes tenalles els joncs a trossets (8 cm aproximadament) tallarem
i amb una agulla saquera o de llengua de pardal
al través pel fil els passarem
I cada vegada que el fil de palomar tingam ple
a la porta el penjarem
i així fins que tota la porta taparem
Una estoneta entretinguda i divertida amb la familia pasarem i
una cortina bonica i ecològica tindrem.

La paella que feia xop xop (per Pep Toxena)

Per a Sant Blai (3 de Febrer)  s’aplegàvem els amics durant tres dies per fer festa. Un portava una ovella, un altre un ànec, jo un conill i així entre tots per a quan digueren “a la taula i al llit, al primer crit” que no ens quedàrem mirant-nos els uns als altres (quedar-se amb gana o esperant a que porten més menjar). A Picassent també diguem “Menja fort, caga fort i no tingues por a la mort”.
Solíem quedar-nos a una caseta de mala mort que tenia poca llum. Venia un home de guisander que li deien el tio “Allero”,  pare d’un dels amics. Fumava en pipa i quant es posava a fer la paella no parava de marmolar:
– “Collons quina baina, este arròs no traga aigua”.
I un amic que li agradava molt la broma , Juan el de “pataetes”, que per cert, encara viu, li deia:
Tio Allero, com s’ha d’eixugar l’arròs si de la pipa no para d’esvarar-se-li la saliva dins del caldero, i no para de fer “xop, xop”.
I tots ens rèiem molt.

Abans ho aprofitaven tot, pel Blancuset, i afegit del Vinyac

Quan collien la dacsa amb la canya,  fèiem feixos i els portàvem a casa per a que s’assecara i poder encendre per a guisar.
Quan segàvem l’arròs la palla també l’alçàvem per a fer foc per a cuinar .
Temps després vingueren els foguers de serradures, després els de petroli i en acabant els de gas.

Al comú tenien el cossiol (mena d’embut de ceràmica blanca on es feien les necessitats) que es tapava amb una fusteta. El fem anava a una basseta baix terra que hi havia al mateix comú. I la cendra de guisar es tirava a la basseta i eixe fem es gastava per abonar el camp.

AFEGIT VINYAC FILL:

Quan me n’anava fora del poble a vegades ma mare em deia:
– Porta el que siga, fins i tot pedres. (Tot aprofitava)

Tres cosetes més de Maria la pena

“Fins al setanta d’abril, no et lleves ni un fil”
Versió valenciana de “Hasta el cuarenta de mayo no te quites el sayo”

“FIDEUS FINS”
A vore si dius fideus fins cantant fins a deu:
“Fi u, fi dos, fi tres, fi quatre, fi cinc,
fi sis, fi set, fi huit, fi nou, fi deus fins”

AL JULIOL
“Al juliol ni dona ni caragol”
I un iaio que ho va sentir li contestà:
– “El caragol i la dona, a tota hora és bona”

Cançó de l’albercoquer de Maria la pena

Allà baix a l’horta n’hi ha un senyoret
per a regal de sa casa, un albercoquer
tot ple d’albercocs, xicotets, madurets
i algun gros que guardava
per a l’amo i el senyoret.

Els amics que s’enteren, de falsa manya
un ninot li preparen, de roba i palla
molt ben preparat
i li’l deixen a l’arbre penjat
per a que es menejara
i el fulano de lluny el divisara.

Ell que veu un home,
allarga el pas i li diu:

– So pillastre, ahí que fas?

Per fi li dispara i li trenca el fil
i al vore aquell home,
correguent se n’escapava a casa
i li diu a sa muller:

-Veges on m’amagues
que he fet una mort a l’albercoquer.
Veges on m’amagues
que ara vindrà l’alcalde
i se me’n durà a la presó tancat.

Pensà sa muller amagar-lo dins d’un gran femer
Tant a dins estava que amb l’olor del fem s’ofegava.
Li destapà el cap i li’l tapà amb un cabàs
per a que respirara
i perill no haguera de que s’ofegara.

Pensà sa muller lo que faria
i pensà anar-se’n al poble a vore que es deia
i al no dir-se res
pensà anar-se’n a l’albercoquer
a vore aquella mort.

I aleshores reparà que era un ninot
Se’n va sa muller dreta al femer
I li diu al seu home:

– Ix femeter que has fet gran gesta
has mort un ninot de roba i palla

tot ple de sangries
va anar de caguetes
quinze o vint dies.

Dites populars per Pepe el marqués

“La posta roja, al sendemà ponent”

“Alba roja a la mar, aigua a la clotxa”

“La lluna d’octubre set llunes cobreix”

Si fa aire vint-i-set dies, sis mesos d’aire; i si plou 26 dies, sis mesos de pluja.

“Quan el meu iaio eixia al carrer i sentia el tren de baix (de Silla)
demà o demà passat aigua segura”
(El sentiria depenent d’on vinguera l’aire)

“Si Corbera retrona, encén el forn i no te n’isques de la baix de la trona”

“A Sant Martí mata el porc i enceta el vi”

“A Tots Sants amaga el ventall i trau els guants”

“De la Puríssima a Nadal se’n van quinze dies cabals”

“A Sant Joan bacores, verdes o madures, però segures”

El xiquet que rodava la sènia (pel Blancuset)

Un xiquet estava rodant sènia amb el ruc i un retor que passà a peu li preguntà:
Tu, d’on eres xiquet?
De Dènia, li contestà
I el retor digué:
– Mecague en Dènia i el burro que roda la sènia
I el xiquet, que era molt sabut, li preguntà:
– Vosté d’on é, senyor retor?
– Jo sóc de Madrid, contestà
– Doncs em cague en Madrid i en la mare que l’ha parit.
Ja ho diuen “qui diu el que vol, escolta el que no vol”

Criar bous (pel Blancuset)

Si vols saber lo que és pena, cria bous i porta la brossa a l’esquena.
Abans criàvem bous a casa, i la brossa que menjaven pel terme la segàvem. Dos o tres kilòmetres pel terme havies de caminar i en omplir el sac al llom te l’havies de tirar, i anant anant fins a casa arribar.
Jo n’he criat a muntó, a vegades els venies i no treies pràcticament res. A l’escorxador de València els portàvem i trèiem un poquet més.

Ho deien quan érem jovenívols (Daniel Sanchis i Vinyac fill)

Dos biris biris, dos bares bares
un espantamosques i quatre fandagues
què és? La vaca

Un retor tancat a un armari
jugant a la tella
li caigué la mamella (l’agafaren amb una xicota)

La gallina que no pon de matí
i pon de vesprada
o el ou està podrit
o talla-li el cap
(A Picassent es diu que la gallina ha de pondre de bon matí, que vol dir que la faena que tingues que fer, fes-la enjorn, no la deixes cara a la nit).

– Te’n vens?
– A on?
– On caga Ramon, per a tu la merda i per a mi el colom.
Tu et gites a terra i jo al llit, tu menges merda i jo confit.