El Racó de Cristòfor

21 Desembre 2008

Com fer una cortina amb joncs (per Nadal fill)

Filed under: Dites,Textos — cosesdepac @ 09:36

En Agost arribar al Clot de la Gramassa hem d’anar
i la corbella i tres metres de cordell de pita
haurem de portar.
i així un feix de joncs a un celemí de terra
podrem tallar.
Dues coses dels joncs vull esmentar
que ma mare quan era xicotet em va ensenyar.
“Quan veges joncs aigua segura
I si tens una berruga i arranques un jonc
I el plantes a l’inrevés
dins del mateix forat d’on l’has tret
se te’n va
I ja de pas si eres propens
a que se’t facen rosadures entre cames
Agafant un trosset (palet) de card borriquer
El que te la carxofa moradeta,
I te’l penges al coll amb un fill
Que et toque la carn
De rosadures ja no se te’n fan”
Bo, tornant ja a la cortina
al corral de casa baix del gesmiler s’assentàrem
i així un poc de calor de damunt ens llevàrem.
Un roll de fil de palomar hem d’agafar
i l’altura de la porta o finestra mesurar.
Els trossos de fil de palomar tallar
amb unes tenalles els joncs a trossets (8 cm aproximadament) tallarem
i amb una agulla saquera o de llengua de pardal
al través pel fil els passarem
I cada vegada que el fil de palomar tingam ple
a la porta el penjarem
i així fins que tota la porta taparem
Una estoneta entretinguda i divertida amb la familia pasarem i
una cortina bonica i ecològica tindrem.

La paella que feia xop xop (per Pep Toxena)

Filed under: Dites,Fotos — cosesdepac @ 09:31

Per a Sant Blai (3 de Febrer)  s’aplegàvem els amics durant tres dies per fer festa. Un portava una ovella, un altre un ànec, jo un conill i així entre tots per a quan digueren “a la taula i al llit, al primer crit” que no ens quedàrem mirant-nos els uns als altres (quedar-se amb gana o esperant a que porten més menjar). A Picassent també diguem “Menja fort, caga fort i no tingues por a la mort”.
Solíem quedar-nos a una caseta de mala mort que tenia poca llum. Venia un home de guisander que li deien el tio “Allero”,  pare d’un dels amics. Fumava en pipa i quant es posava a fer la paella no parava de marmolar:
– “Collons quina baina, este arròs no traga aigua”.
I un amic que li agradava molt la broma , Juan el de “pataetes”, que per cert, encara viu, li deia:
Tio Allero, com s’ha d’eixugar l’arròs si de la pipa no para d’esvarar-se-li la saliva dins del caldero, i no para de fer “xop, xop”.
I tots ens rèiem molt.

8 Desembre 2008

Abans ho aprofitaven tot, pel Blancuset, i afegit del Vinyac

Filed under: Textos — cosesdepac @ 20:38

Quan collien la dacsa amb la canya,  fèiem feixos i els portàvem a casa per a que s’assecara i poder encendre per a guisar.
Quan segàvem l’arròs la palla també l’alçàvem per a fer foc per a cuinar .
Temps després vingueren els foguers de serradures, després els de petroli i en acabant els de gas.

Al comú tenien el cossiol (mena d’embut de ceràmica blanca on es feien les necessitats) que es tapava amb una fusteta. El fem anava a una basseta baix terra que hi havia al mateix comú. I la cendra de guisar es tirava a la basseta i eixe fem es gastava per abonar el camp.

AFEGIT VINYAC FILL:

Quan me n’anava fora del poble a vegades ma mare em deia:
– Porta el que siga, fins i tot pedres. (Tot aprofitava)

Tres cosetes més de Maria la pena

Filed under: Dites — cosesdepac @ 20:36

“Fins al setanta d’abril, no et lleves ni un fil”
Versió valenciana de “Hasta el cuarenta de mayo no te quites el sayo”

“FIDEUS FINS”
A vore si dius fideus fins cantant fins a deu:
“Fi u, fi dos, fi tres, fi quatre, fi cinc,
fi sis, fi set, fi huit, fi nou, fi deus fins”

AL JULIOL
“Al juliol ni dona ni caragol”
I un iaio que ho va sentir li contestà:
– “El caragol i la dona, a tota hora és bona”

Cançó de l’albercoquer de Maria la pena

Filed under: Dites — cosesdepac @ 19:50

Allà baix a l’horta n’hi ha un senyoret
per a regal de sa casa, un albercoquer
tot ple d’albercocs, xicotets, madurets
i algun gros que guardava
per a l’amo i el senyoret.

Els amics que s’enteren, de falsa manya
un ninot li preparen, de roba i palla
molt ben preparat
i li’l deixen a l’arbre penjat
per a que es menejara
i el fulano de lluny el divisara.

Ell que veu un home,
allarga el pas i li diu:

– So pillastre, ahí que fas?

Per fi li dispara i li trenca el fil
i al vore aquell home,
correguent se n’escapava a casa
i li diu a sa muller:

-Veges on m’amagues
que he fet una mort a l’albercoquer.
Veges on m’amagues
que ara vindrà l’alcalde
i se me’n durà a la presó tancat.

Pensà sa muller amagar-lo dins d’un gran femer
Tant a dins estava que amb l’olor del fem s’ofegava.
Li destapà el cap i li’l tapà amb un cabàs
per a que respirara
i perill no haguera de que s’ofegara.

Pensà sa muller lo que faria
i pensà anar-se’n al poble a vore que es deia
i al no dir-se res
pensà anar-se’n a l’albercoquer
a vore aquella mort.

I aleshores reparà que era un ninot
Se’n va sa muller dreta al femer
I li diu al seu home:

– Ix femeter que has fet gran gesta
has mort un ninot de roba i palla

tot ple de sangries
va anar de caguetes
quinze o vint dies.

Dites populars per Pepe el marqués

Filed under: Dites — cosesdepac @ 19:49

“La posta roja, al sendemà ponent”

“Alba roja a la mar, aigua a la clotxa”

“La lluna d’octubre set llunes cobreix”

Si fa aire vint-i-set dies, sis mesos d’aire; i si plou 26 dies, sis mesos de pluja.

“Quan el meu iaio eixia al carrer i sentia el tren de baix (de Silla)
demà o demà passat aigua segura”
(El sentiria depenent d’on vinguera l’aire)

“Si Corbera retrona, encén el forn i no te n’isques de la baix de la trona”

“A Sant Martí mata el porc i enceta el vi”

“A Tots Sants amaga el ventall i trau els guants”

“De la Puríssima a Nadal se’n van quinze dies cabals”

“A Sant Joan bacores, verdes o madures, però segures”

2 Desembre 2008

El xiquet que rodava la sènia (pel Blancuset)

Filed under: Textos — cosesdepac @ 09:58

Un xiquet estava rodant sènia amb el ruc i un retor que passà a peu li preguntà:
Tu, d’on eres xiquet?
De Dènia, li contestà
I el retor digué:
– Mecague en Dènia i el burro que roda la sènia
I el xiquet, que era molt sabut, li preguntà:
– Vosté d’on é, senyor retor?
– Jo sóc de Madrid, contestà
– Doncs em cague en Madrid i en la mare que l’ha parit.
Ja ho diuen “qui diu el que vol, escolta el que no vol”

Criar bous (pel Blancuset)

Filed under: Textos — cosesdepac @ 09:56

Si vols saber lo que és pena, cria bous i porta la brossa a l’esquena.
Abans criàvem bous a casa, i la brossa que menjaven pel terme la segàvem. Dos o tres kilòmetres pel terme havies de caminar i en omplir el sac al llom te l’havies de tirar, i anant anant fins a casa arribar.
Jo n’he criat a muntó, a vegades els venies i no treies pràcticament res. A l’escorxador de València els portàvem i trèiem un poquet més.

Ho deien quan érem jovenívols (Daniel Sanchis i Vinyac fill)

Filed under: Textos — cosesdepac @ 09:53

Dos biris biris, dos bares bares
un espantamosques i quatre fandagues
què és? La vaca

Un retor tancat a un armari
jugant a la tella
li caigué la mamella (l’agafaren amb una xicota)

La gallina que no pon de matí
i pon de vesprada
o el ou està podrit
o talla-li el cap
(A Picassent es diu que la gallina ha de pondre de bon matí, que vol dir que la faena que tingues que fer, fes-la enjorn, no la deixes cara a la nit).

– Te’n vens?
– A on?
– On caga Ramon, per a tu la merda i per a mi el colom.
Tu et gites a terra i jo al llit, tu menges merda i jo confit.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.