El Racó de Cristòfor

27 gener 2010

LAS AVENTURAS DE MI AMIGO ELOY POR ALEJANDRO SIERRA

Filed under: Villar del Humo — cosesdepac @ 17:40

Cuando ocurrió lo que te voy a contar,  Eloy era transportista. Bajaba del pueblo bien moreno y templado por el trabajo.

Un día que vino a hacer un porte a Silla, en Valencia, se fue buscando una barbería para cortarse el pelo. Preguntó y le dijeron, “ahí más adelante hay una”. Y en esto que pasaban dos o tres chicas, no sé que piropo les diría que ellas le contestaron: “calla, cara de porc negre”.

Al llegar a la barbería preguntó:

–          Oiga, unas chicas que me han dicho “cara de porc negre”.

–          ¿Eso le han dicho? Y entonces todos se pusieron a reir. ¿Sabe usted lo que le han dicho? Cara de gorrino negro.

Y él también se echó a reir.

ROMANCE “LA ZORRA Y EL CAZADOR DE FUENTELESPINO DE MOYA” POR SEGUNDO “VENTANO”

Filed under: Villar del Humo — cosesdepac @ 17:19

Éste se llamaba Eliseo. A la zorra de batida una mañana nos fuimos por darle la alternativa. Pensando que era más fino, en montes de Fuentehaca y Puntal de San Francisco sonó la trompa de caza; entre seguidos gritos en la cuesta de Los Cerezos estaban las escopetas.

 Allí fue donde Eliseo descargaba su conciencia.Una zorra dando saltos se presentó a su vera y le pareció el “ardacho” que había en Tejeda. Aunque es un robusto mozo se le acortaron las fuerzas y en su mano no hubo dueño para disparar la escopeta.Miguel Escamilla, el tigre de la campaña, también la mató ese día a una distancia muy larga.Pero Eliseo asustado de aquella cacería le tuvieron que sangrar y aplicarle sanguijuelas.

Al enterarse del caso todos los cazadores del pueblo lo solicitaron por su buen comportamiento.

 Al enterarse sus tios y sus primos de Henarejos, una carta, con urgencia, al momento le escribieron “que cogiera su escopeta, su cuchillo de monte, la canana y talego de cuero y se marchara con ellos a ver si pueden matar a ese lobo carnicero que devora por los valles a los rebaños enteros. Que de él se han acordado porque es un hombre de “gerbo”. Que el que lo matara para él sería el premio en arcas municipales ya que  en el pueblo de Henarejos un presupuesto muy grande hay para el que rompa su pellejo. Además los donativos de los ganaderos fuertes, si algún cazador furtivo pudiera tener la suerte, el que presente la piel de ese lobo solitario ya tendrá para comer aunque viva noventa años.El Alejandrillo regala treinta reses, otras treinta Faustinillo y Feliciano Cañete.

 Ese señor contesta: “Es imposible que vaya, porque estoy comprometido para irme al norte de España, que en la provincia de Lugo los lobos de la montaña se estan tragando a los hombres y a los burros con las cargas. Y en el momento que nieva se les meten en las casas y allí estan “rinconcentrados” los cazadores de carrancas. Yo, como soy un hombre de pecho y espalda o los lobos se me comen o voy a ser algo en España”.

 Aquí se acaba la historia de aquel cazador moderno que le parecía que las zorras y los lobos se iban a cazar durmiendo.

El autor de este romance es guarda rural del campo del pueblo de Fuentelespino de Moya. Es natural y criado Clemente Zapata, de apodo “El Chato” porque le gusta más el vino que las cepas el criarlo.

12 gener 2010

COSETES DE CULLERA II PART, PER VICENT “NYIVIT”

Filed under: Dites — cosesdepac @ 21:43

 

 “Tronà de pets, temporal de merda”

 “Quan la mar s’ennuvola

roda la bola

quan la mar s’arrasa

ves-te’n cap a casa”

(Vol dir que per a que vinga el bon oratge,

s’ha d’arrasar per ponent)

“Aire de ponent, l’aigua freda i el vi calent”

“De ponent ni vent ni gent”

“Home casat, ruc i estropejat”

“Ferro vell, plom i coure,

qui em vol vendre?”

Frases que cal traduir al valencià

“Dame un hueso tia”

 “Debajo de la cama tiene la mano María”

COSETES DE CULLERA I PART, PER VICENT “NYIVIT”

Filed under: endevinalles — cosesdepac @ 21:34

“Cent cinquanta dalt d’una branca

tots del mateix color,

menys, el governador”

 (El taronger)

“Sent tú un porc

a duro el porc

quants duros són?”

(Un)

“Pèls per fora

pèls per dins

alça la cama

i ja la tens dins”

 (Les calces de les dones)

“Entra ert i petorrejant

i ix moll i gotejant”

(El pimentó quan

el poses al forn)

“Una cosa com un frare

que li pega colps

a la figa ta mare”

(El morter i el picamà)

“Entre penya i penya

ix la iaia estirant-se

la grenya” 

(La bufa)

“Entre banc i banc

ix el iaio pledejant” 

(El pet)

“La lluna porta galdufa”

 (Tres pets i una bufa)

“Darrere de la porta estic

amb dos pams de figa obert

esperant a que el meu marit

me la clave de lo més erta”

(El pany)

9 gener 2010

HISTORIETES DEL MEU IAIO “MORENO” PER VICENT “L’ALFONSET”

Filed under: Textos — cosesdepac @ 16:14

 El iaio Moreno anava a treballar a jornal per a la casa “El Racó” al terme de Canals.

Un dia que estava per la finca escapolant unes oliveres per a que eixiren els talls nous, va i li cau una branca al cap i li fa un trauet. Clar, com la sang és tan cridanera, enseguida els de la casa, que estava a prop, quan el varen vore li portaren un tifellet amb vinagre per a curar-liu, i ell com era un tiot tan gran i tenia tants poders, agafa i li diu a una de les dones que hi havia allí:

– Porta el vinagre i voràs com el trau es cura prompte

 I va i se’l mamà tot d’un glop.

Un altre dia, a la fira de Canals, que la fan ara a Setembre, en aquella època muntaven barracons d’eixos de “sol per a homes”. I entrà a un barracó carregaet com anava i al començar a despullar-se la que estava fent el “número” va i li tira la gorra, i començà a refregar-se-la per on va voler, i no sabem exactament que va passar que després li deia la Guardia Civil:

– Moreno si vols la gorra passa per la caserna a arreplegar-la.

I no passà, no.

“A TU QUE ESCRIUS”, DE LUIS “DE SIDRO” PER A NADAL FILL

Filed under: Textos — cosesdepac @ 16:10

 Has vingut a demanar almoina en la cosa que no pots resistir

i és com  el que te la paraula donada abans de fugir.

 I tu, no es que sigues roí, estas tranquil i satisfet

però hi ha que vore quan et diuen una cosa“m’ha que escrius poquet”.

 No sé si serà com l’altre dia,

que vingué u a demanar el nom

i tot eren faltes d’ortografia.

“NO ES POT DISCUTIR SI NO ÉS UNA VERITAT” PER LUIS “DE SIDRO” PER A MARIANO “COET”

Filed under: Textos — cosesdepac @ 16:06

Perquè per a parlar de coses d’aquestes, “encara que siga migdia

has de dir el que ha passat si davant hi ha un policia”.

Enrecorda’t de lo teu molt tranquil i satisfet,

enrecorda’t per l’amor de Déu, que t’ho ha manat “Coet”.

Allí està el meu amic Juliet que eixe està a les oficines

i com totes les dones l’aprecien, ell fa les coses molt fines.

 I ara anem a acabar açò amb una gran il.lusió,

que són versos d’amics que per a mi no costen res

i en la paraula que es diu, que tots demanen diners.

LA XARANGA PER JUAN BONILLO “EL FERRER”

Filed under: Textos — cosesdepac @ 16:02

A l’any 1934 es va formar una xaranga per fer murga. Anaven pel poble uns quants i aquest de la redona que era el mestre, açò era abans de la guerra civil. I quant anaven cantant jo anava darrere, darrere a sentir-los. Jo tenia tretze anys i ells cantaven:

Aquest nostre director

és un home de talent,

més de la meitat de dies

ell no menja de calent.

 

Menja llavors de cànem

alpiste” i segó de garrofí,

i a cada badall que pega

s’estropeja els calcetins.

 

– – – – – – –

 

En un accident d’automòbil

que va tindre el director,

li tallaren tres costelles

i el feren en un pilot.

 

L’agafaren de seguida

i el dugueren a l’hospital

i després de la consulta

li tallaren el pardal.

 

– – – – – – –

 

Les beates d’aquest poble

ténen molt mal sentiment

volien llançar a perdre

a dos homes de Picassent.

 

L’altre dia mare i filla

un complot varen tramar

d’emportar-se’n tres al vaixell

i ofegar-los a la mar

Bloc a WordPress.com.