El Racó de Cristòfor

21 Març 2010

“LA SÈNIA DE MIQUEL” PER “PEP EL DEL ROMANÍ”

Filed under: Textos — cosesdepac @ 17:37

Miquel tenia una sènia al terme del Romaní i un dia  entrà  i baixà pels pilarets a netejar-la.

La sènia tenia un segur per a que no rodara, una mena de passador que bloquejava els engranatges. Va i aplega Vicent i diu:

–    Ui, què fas ahí, Miquel?

–    Uei, doncs netejant açò.

 I després d’estar una estona raonant, quan li pareix Vicent diu: 

–   Bo, me’n vaig. I quan mogué li llevà el segur de la sènia.

 Miquel en acabar de netejar, quan tira a apujar no podia perquè la nòria anava rodant, i allí estagué quatre o cinc hores el pobre sense poder apujar. Fins que passà u i li digué:

–    Què fas ahí, Miquel?

–    El malparit de Vicent que m’ha llevat el passador i no puc pujar.

“LA MONETA DE LA SENYORETA DE CASA PAREJA” PER VICENT “L’ALFONSET”

Filed under: Textos — cosesdepac @ 17:33

Això era una quadrilla de caçadors de Canals que la Nit de les Ànimes estaven beguent a la taverna del poble i va i diuen:

–          Xé, per què no se n’anem a caçar avui? A vore si som prou valents per anar. 

Aleshores mouen a caçar.

 En aquell temps hi havien dues cases molt grans al terme: una era la casa “El Racó” i l’altra, que fou a la que anaren els caçadors, que es deia la casa “Pareja”.

Quan ja estaven a prop de la casa els gossos barruntaren i senyalaren una presa. Total, que arriben a l’entrada d’una cova i els gossos sense parar de lladrar i marcar la presa. Aleshores, per fer-se llum començaren a encendre llumins i tots els que encenien, sense que els donara temps a vore de quin animal es tractava, se sentia com un bufit fort i s’apagaven.

 I en una d’eixes va i escolten soroll de cadenes. Llavors començaren tots a correr, vinga el bac, avall cap al poble. Diu que hi hagué u que si no es va morir del susto li faltà poc.

Al s’endemà tornaren al lloc a  vore i resultà que era la moneta de la senyoreta de la casa “Pareja” que s’havia escapat.

14 Març 2010

CACAU SEMBRAT PER TORRAT PER “PEP EL BLANCUSET”

Filed under: Textos — cosesdepac @ 17:48

Hi hagué un tal Vicent del Romaní que una vegada sembrà un troç xicotet de cacau per a casa i un amic que li deien Miquel anà per la nit i amb paciència, sense desfer els solcs, tragué tots els grans crus i li’l sembrà torrat.

Als quinze dies Vicent va al camp i diu:

–          Este cacau no ha eixit, ací no hi ha gens de cacau.

I al excarvar dos clotets el trau i al vore que estava torrat diu:

–          El bord de Miquel ja me l’ha pegat!

I es que sempre estaven gastant-se bromes.

EL MAS D’ESPIOCA I EL SEU AMO EL MINISTRE D’AGRICULTURA PER “PEP EL BLANCUSET”

Filed under: Textos — cosesdepac @ 17:46

Aquest home era de València però clar, estava en Madrid, i venia de quan en quan a vore la finca. Una de les vegades que anava passejant ell i el capataç  anaven per un garroferol i el ministre es quedà mirant la garrofera i li diu al capataç:

–          Paquito, este año hay buena cosecha de habas.

I el capataç li respon:

–          Señor esto son algarrobas no son habas.

–          Ah, pues me he equivocado.

Continuaren passejant. I al passar pel costat dels horts i vore el cacau, li tornà a dir el ministre:

–          Paquito, este año tenemos mala cosecha de cacahuete, no se ve ni uno

–          Perdone señor ministro pero el cacao está bajo tierra.

–          Vaya, este año estoy desacertado con las cosechas. Digué el ministre.

“CANÇÒ DELS DOS VEINS VIDUOS” PER JUAN “EL BONILLO”

Filed under: Textos — cosesdepac @ 17:44

Entre paret i paret ha vingut la parentella*

t’has deixat la medicina per anar a vendre tela.

 

*La parentella és quan dues persones s’ajuntaven o es casaven. Aquesta cançoneta fa esmenta a una vídua i un vidu de Picassent. Ella venia teles i ell portava una quadrilla que anaven a tirar medicina als tarongers.

Cançons com aquesta les treien les dones als magatzems quan anaven a netejar raïm.

“CUQUELLA LA CURANDERA” PER JUAN “EL BONILLO”

Filed under: Textos — cosesdepac @ 17:41

A ca la tia Cuquella

quasi tots varem anar

per emportar-nos una frega

i així poder curar.”

 

Ella va dir:

–          Això jo no ho puc arreglar. Agafeu les escopetes i aneu-se’n a caçar.

La tia Cuquella era d’Alcàsser i feia fregues de panxa i donava brosses per  a quan algú patia de mal de panxa o tenia alguna parà.

Bloc a WordPress.com.