Allà al mes d’abril o maig llauraves el camp amb l’animal i feies un solquet. Darrere anaven dos homes que portaven nugat a la cintura un sac de tela acabant en forma de mesureta i anaven tirant el cacau dins del solc que feia el forcat perquè el animal anava més apresa. Així tot el camp. I després passàvem l’entauladora plana i tot el cacau es quedava tapat.
També se sembrava a colpet, amb un lligó hortelà. Pegaves lligonà, tiraves els grans i en llevar el lligó es tapaven. Tiraves dos o tres granets. Intentàvem sembrar quan l’aigua havia fet bona saó.
Als deu o dotze dies eixia i s’havia de birbar i rascar. De menut es regava poc; quan tenia un pam ja es regava amb més normalitat. Al mes d’octubre s’arrancava.
Mitja fanecà (420 metres) corresponia a un jornal, depenent de lo gran del camp la quadrilla era més o menys nombrosa.
El cacau es deixava estés al solc per a que s’assecara i als tres dies anàvem a expolsar-li la terra i feien gabelles. Als quatre o cinc dies ja venien les dónes i escampant un rotgle gran amb mantes, que era una era provisional, portàvem cadires xicotetes i contra la cadira, dretes, espolsàvem el cacau.
Mentres, els homes anàvem portant les gabelles al costat de les dónes, abastint cada home, de cacau, a quatre o sis dónes.I altre home arreplegava el cacau que quedava espolsat i el portava a cabassos a un altre, que en un garbell, tirava a racó, l’aventava i separava les pallorfes de les capelles. Els posava en sacs i el portava a l’era a secar-lo. S’escampava i amb els peus o un rasclet de fusta s’anava girant. I quan estava sec es tornava a envassar en sacs i es portava a la cambra.
I si el patrono era molt agarrat, agafava quatre o cinc quilos, el torrava i se’l menjàvem per a berenar.
Per a sembrar a l’any següent s’apartaven tres quilos per fanecà, deixant-lo escampat. I aprofitant el mal oratge de l’hivern, s’apujava a la cambra i es pelava per a deixar-lo a punt per a tornar-lo a sembrar.
El Racó de Cristòfor 
Deixa un comentari