Vicent el dels Alfonsets

Vicent el dels Alfonsets. 20 d’abril de 2008

D’Alfonsets a l’Alcúdia de Crespins en són cent trenta cosins, amb u d’ells que a Picassent s’ha instal·lat m’he topetat i del seu iaio “Moreno” una història m’ha contat.

Al meu iaio li deien el tio “Moreno” i li agradava molt el vi, “llampiste” o com soleu dir a Picassent “glopejar el que no està als escrits”.
Solia anar amb els seus amics al barri del Goleró a Canals a una taberna que hi havia allí.
Cacaus, tramussos i faves bullides solien menjar, fins que un dia ell i la quadrilla deixaren d’anar i l’amo de la tendeta uns quants diners deixà de guanyar.

Un dia que el tio “Moreno” pel carrer se’l va creuar li va preguntar:
Xé Moreno, com és això que no veniu per la bodega?
Perquè el vi que ens poses té aigua, li contestà.
Això no pot ser, digué l’amo de la taberna. Passa’t quan vullgues i t’ho demostraré que això no és com tu dius.
Però el tio “Moreno” era molt viu i molt enredrador i abans de fer cap a la bodega mogué a la sèquia que passava a prop de sa casa i agafà un grapat de parissos (mena de mosquits que van per damunt l’aigua sense enfonsar-se, a Novetlè els diuen tisoretes) i se’ls posà dins d’una butxaca. Quan l’amo de la taverna li posà el got de vi ràpidament els parissos deixà caure dins i enseguida a l’amo va cridar i a l’orella li va marmolar:

Aguaita dins del got i veuràs els parissos surar.

I l’amo de la bodega que també anava un poc begut, en vore la dona passar li va estralejar:

– Dona, et vaig dir que l’aigua per al vi l’agafares de la font, no de la sèquia.

I així, doncs, el tio Moreno, durant molt de temps estigué beguent sense pagar.