El Racó de Cristòfor

14 Abril 2012

L’ONCLE MASSA PER VICENT “L’ALFONSET”

Filed under: Textos — cosesdepac @ 18:00

Açò era u de l’Alcudia de Crespins que en tenia molts i com que la crisi apretava prou, els fills tot era dir-li:
– Pare, podria partir l’herència i així amainaríem un poc la necessitat
I el pare sempre els deia:
– No patiu fills que hi haurà massa per a tots
Total que no se sap si fou per mort natural o “mal d’ull”, a son pare un dia se’l trobaren mort. En anar a soterrar-lo, com que a casa no trobaren diners ni res, obriren el taüt i es trobaren un escapre i una maça amb una nota que deia:
                                                          “Ja vos ho deia fills, que hi hauria massa per a tots,
                                                                          ja podeu començar a treballar picant
                                                                                  i voreu com trobeu els diners”
El que volia dir el vell era que s’ajuntava tot: els que no podien treballar perquè no trobaven treball i els que no volien treballar i viure de la mamelleta; dit d’una altra manera, es torna a juntar la fam amb les ganes de menjar-s’ho tot.

COSETES DE PICASSENT PER “PEP EL BLANCLUSET”

Filed under: Dites — cosesdepac @ 17:56

“Vent de mestral ni peix ni pardals”

“Vent de Garbí calma al matí”

“Animal que no fa fem, fora de l’estable”

“Benifaió, es mengen la figa i es deixen el mugró”

“Si vols a Deu pregar, fica’t en la mar”

“Si vols criar-te bo i sa no abuses de lo que tens a la mà”

“Si vols criar-te bo i sa, la faena d’avui guarda-te-la per a demà”

“Animal que no conegues no li toques la cua”

“Si vols saber un altre qui és, dona-li mando i diners”

“Cap caçador caça sense gos”

“Menge a Cullera i m’assente a Silla”

“Navarrés l’aigua a l’inrevés”

“A Beniparrell cadascú per a d’ell i el primer sol”

“Els deutes són amors que paga el món i no són els millors”

“Amb raó o sense raó tancaren a un home a la presó”

“Aquesta xica va carregada de pit”

“Home sóc, que pixe dret”

“No saber fer ni la o en un canut”

“De forment, ni un gram” (No tenir trellat)

“Haver trencat poques cadiretes a l’escola” (No haver estudiat)

“Això és com si cagares cap a dins o com si menjares peres i les cagares senceres” (Fer una cosa que no te remei, no te va aprofitar de res)

“Qui tot s’ho menja d’una tot ho caga d’una”

“Tú saps quin és el millor pa del món? El pa rús”

– Que aprofite
– Gràcies
– Menjar que haguera i a cada galló un mos *
* “Menjar caguera i cagalló un mos”

COM ENS DIVERTIEM ABANS PER “JUAN EL BONILLO”

Filed under: Textos — cosesdepac @ 17:43

Quan jo tenia quinze anys, ja veus si en fa de temps, perquè ara en tinc vuitanta-huit, als pobles on hi havia estació la gent solia anar a passejar. Me’n recorde que a  Saragossa, què és on anarem quan jo em vaig cassar, i a molts pobles d’allí també tenien eixa costum.

 Clar en vindre la guerra tot s’acabà i en acabar-se m’amprenguerem a anar a passejar a l’ermita durant una llarga temporada. Després canviàrem al Carrer Nou que li deien “l’acera de l’amor”: allí anàvem tota la gent a fer conquistes i coses d’eixes durant prou de temps.

 En acabant fou quan “Mandao”  tenia la pista de ball “L’Om” a l’entrada del poble, on estava l’om baixant al barranc cap al molí. La pista estava a l’aire lliure, per tant anàvem a l’estiu, quan ja feia bon oratge. La gent que no volia anar al ball, anava al pont a passejar.

Per a entrar a la pista de ball les dones no pagaven sencillamente perquè la gent tenia pocs diners i sino no n’entrava ni una. I aquestes no paraven d’entrar i d’eixir, i així elles anaven farolejant a vore a quin home veien que fóra del seu gust per entrar a ballar. Els homes sí que pagaven un duro per l’entrada.

Hi hagué un diumenge que “Mandao” es posà  fort perquè les dones pagaren dues pessetes. No va entrar ningú i es tingué que posar a la porta cridant “les dones debades, les dones debades”. Els homes tornaren a entrar però elles eixe dia ja no vullgueren entrar.

També, entre setmana, la dóna que volia anar al cine no pagava si anava acompanyada d’un home, perquè el cinema valia una pesseta i igual que per al ball, la gent no en tenia.

De cinemes hi havia el “Royal” que estava on està Bancaixa al Carrer Nou, el “Colon” que encara està i el de “l’Abadia” que era parroquial; que per cert, el teu iaio Pasqual, per part de ton pare, estava d’aposentador i tenia el geni molt curt.

A l’estiu, el de l’Abadia feia cinema d’estiu però on tanquen els bous al costat dela CasaBenlloch.Em recorde d’una nit que feien “Espartaco” que anàvem la meua dóna i el meu major, el teu iaio Pasqual no els deixà entrar i es posà ferm a la porta perquè el meu major no tenia l’edat.

 * Juan “el Bonillo” va faltar i  vull donar-li  les gràcies per les seues converses i aportacions al blog.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.