SEMBRAR CACAUS PER “PEP EL BLANCUSET”

Allà al mes d’abril o maig llauraves el camp amb l’animal i feies un solquet. Darrere anaven dos homes que portaven nugat a la cintura un sac de tela acabant en forma de mesureta i anaven tirant el cacau dins del solc que feia el forcat perquè el animal anava més apresa. Així tot el camp. I després passàvem l’entauladora plana i tot el cacau es quedava tapat.

També se sembrava a colpet, amb un lligó hortelà. Pegaves lligonà, tiraves els grans i en llevar el lligó es tapaven. Tiraves dos o tres granets. Intentàvem sembrar quan l’aigua havia fet bona saó.

Als deu o dotze dies eixia i s’havia de birbar i rascar. De menut es  regava poc; quan tenia un pam ja es regava amb més normalitat. Al mes d’octubre s’arrancava.

Mitja fanecà (420 metres) corresponia a un jornal, depenent de lo gran del camp la quadrilla era més o menys nombrosa.

El cacau es deixava estés al solc per a que s’assecara i als tres dies anàvem a expolsar-li la terra i feien gabelles. Als quatre o cinc dies ja venien les dónes i escampant un rotgle gran amb mantes, que era una era provisional, portàvem cadires xicotetes i contra la cadira, dretes, espolsàvem el cacau.

Mentres, els homes anàvem portant les gabelles al costat de les dónes, abastint cada home, de cacau, a quatre o sis dónes.I altre home arreplegava el cacau que quedava espolsat i el portava a cabassos a un altre, que en un garbell, tirava a racó, l’aventava i separava les pallorfes de les capelles. Els posava en sacs i el portava a l’era a secar-lo. S’escampava i amb els peus o un rasclet de fusta s’anava girant. I quan estava sec es tornava a envassar en sacs i es portava a la cambra.

I si el patrono era molt agarrat, agafava quatre o cinc quilos, el torrava i se’l menjàvem per a berenar.  

Per a sembrar a l’any següent s’apartaven tres quilos per fanecà, deixant-lo escampat. I aprofitant el mal oratge de l’hivern, s’apujava a la cambra i es pelava per a deixar-lo a punt per a tornar-lo a sembrar.

PARTIR ELS TERMES PER “TXETXU” DE LES USERES

A les noces de plata d’uns amics al Camping “Serra Natura” d’Enguera, amb un mig amic de Les Useres que feia una caterba d’anys que no columbrava m’he topetat. Aguaita per on, com es partiren el terme Les Useres i Atzeneta del Maestrat m’ha contat.

Diuen els majors dels dos pobles esmentats que per partir el terme en dues meitats les autoritats de Les Useres i Atzeneta acordaren eixir dels seus pobles a la vegada caminant i en trobar-se, el terme meitat per meitat, quedaria repartit.

Va passar que a Les Useres eren ateus; i a Atzeneta, com que eren beatos, fins que no acabà la misa no començaren a caminar. Aleshores, en trobar-se partiren com havien quedat i és per això i des d’aleshores que el terme de Les Useres és més gran.