El vímet es treballa, com aquell que diu, des de sempre. Ja des de les primeres civilitzacions es parla de la presència d’aquest arbust, des d’Egipte fins a Roma arribant a l’edat mitjana en que el seu cultiu començà a esdevindre sistemàtic. Tingué molta importància a Europa, sobretot a principi del Segle XX, fins que nous materials feren la seua aparició substituïnt al vímet als diferents recipients i altres elements del camp i de la llar.
L’ofici de cisteller sempre ha tingut gran importància, i a tots els pobles de ben segur els mateixos usuaris es fabricaven els propis cistells.
Al nostre poble Picassent segur que hi haurà hagut algun cisteller, i algun dels més majors sabrà treballar el vímet. En el meu cas m’ha ensenyat mon pare, és un art que passa de pares a fills, i és difícil trobar algú que en sàpiga i que et vulga ensenyar.
El vímet són les branques d’un arbust que s’anomena sargue, que creix a les riberes d’alguns rius de manera salvatge i es utilitzat en cistelleria i altres estris domèstics.
Per que les seues branques són primes, llargues i flexibles, per tant de fàcil manipulació. És molt important que la zona on creix s’esporgue i netege per a que torne a eixir. Ja que la malessa dificulta el seu creixement.
Aquest sargue és més fi i minso que el vímet de cultiu. També diuen que s’ha d’agafar en lluna minvant, perquè si no podria fer fillols o tinyar-se.
La collita del sargue es deu realitzar en passar la primavera, quan més sava corre pels seus vasos i abans de que es seque estiguent verd es deu pelar.
El vímet és negre i pelat blanc, a mi personalment m’grada més el blanc, la cistella queda més bonica.
Tradicionalment es pela amb una vara doblegada del mateix sargue, primer es pela la part més grosa del brot i després, agafant d’ella, la resta de la branca.
Pelador figura 1
Segons les zones es cou primer per a pelar-lo. Coure vol dir que es posa a remull dins d’una caldera o en llocs del riu on córrega l’aigua, quedant totalment submergit. El temps d’arremull depén del gruix. D’una manera o altra es deu deixar eixugar totalment i alçar-lo fins la seua utilització.
Realització d’una cistella.
És important que la longitud de totes les varetes a utilitzar siga molt similar. Que alfarrassem les varetes que anem a necessitar, per que les hem de deixar a remull unes hores per aconsegur que siguen elàstiques i no es partisquen al treballar-les.
Se seleccionen 6 o 8 varetes grosses (aquesta explicació és amb 6 varetes per a la base), les quals es tallen per la part més grossa tenint una longitud un poc més llarga del que serà la base de la cistella.
A la meitat d’elles els farem un tall longitudinal a la part central, d’un parell de centímetres, per aquest tall es passaran les altres 3, formant una creu. En cas de que les branques no siguen molt grosses no cal fer aquest tall.
Les nugarem per exemple amb un cordell de ràfia o fil de palomar i començarem a trençar amb 3 vares per la part més prima, entrellaçant-les al voltant dels 16 caps per anar separant-los. Una vegada acabat el cul es neteja de puntes retallant-les no molt a la vora, per que després ens servirà per a reforçar la base.
(imatge base) Figura 3
Després hem de seleccionar 36 varetes per començar a pujar el que seran els pilars de la cistella.
Primer les tallem per la part grossa en bisell per a inserir-les per dins de l’entrellaçat, una a cada costat del caps, i en caps en frontats s’insereixen dues a cada costat formant el que esdevindrà la part de l’ansa (es poden inserir per a l’ansa quan la paret o cos ja estiga teixit, però d’aquesta manera serà més forta la cistella).
Figura 4
S’uneixen totes les varetes en un ram i ja comença a pujar, primer amb un trençat doble o triple, en la base per a reforçar el cul i la zona o dobleguen les varetes que fan de pilar i a la vegada que servesca per a tapar els caps.
Figura 5
Quna anem inserint varetes es farà a mb la part grosa ben tallada en bisell, cap a l’interior de la cistella. Una vegada totes inserides es van entreteixint entre els pilars. Una dalt altra per davall i es continua a mb la següent vareta, així successivament fins acabar les varetes.
Figura 6
Pel centre de la paret se sol fer una línia més grosa, es passen enlloc d’una sí una no, dues sí, una no, una volta. A meitat de paret inserirem més varetes a la zona qiue formarà part de l’ansa, de manera que li donarem més consistència.
Figura 7
Quna hajam arribat a l’altura desitjada, realitzarem l’ansa. Estarà formada per la perllongació de les vares que naixen del fons i les afegides anteriorment. Es realitza un trençat girant a la vegada i s’insereix a l’altre costat. Primer dos caps cap a un costat, i de l’altre costat altre que acaba trençant-se amb aquestos.
Aquesta és la tasca més difícil, junt al trençat final, pel vorell per a reforçar i amagar les varetes amb les que veníem treballant.
Figura 8
I ja tenim la nostra cistella acabada!
El Racó de Cristòfor 