El Racó de Cristòfor

27 Juliol 2008

“Els Encuentrillos”

Filed under: Textos — cosesdepac @ 09:23

Enguany les meues peladilles i jo ens hem comboiat (animar-se, il·lusionar-se, apuntar-se) als Encuentrillos, hem anat i a la Casa de l’Estació de Mora de Rubielos hem fet cap.

Els Encuentrillos són una concentració de famílies amb xiquets de tot l’estat que s’apleguen per a fer eixides amb bicicleta.

Dissabte de vesprada en arribar gent d’una eixida en bici hem vist tornar, entre ells Pere, Consol i Xavi, que al metge de Sarrión volien anar per què Pere una allargada, saquinada, plegada de xavo ha pegat i un trauet a la xacineta s’ha fet, perquè ja ho diuen que “on va el cap va el cos”, dit d’una altra manera “si cap el cap, cap del cos” o “on va el poal, va la corda”, però abans de moure, anar-se’n, anar anant, fer marxa, fer camí, enfilar-se cap al metge Pere a sa mare una pera li ha demanat i sa mare a son pare li ha esmentat “pare pela pera per a Pere” i així Pere amb la panxa plena se’n ha anat.

Dilluns pel matí amb les bicicletes cap a “Los Palancares” s’hem enfilat però com que a l’hora d’eixir s’hem adormit el sol que ja estava alt ens ha fet pedaç (marcar). A hora de dinar i sense massa ombres on amagar-se al lloc hem arribat. Allí hem dinat i els xiquets amb el parc i jocs d’aigua molt han jugat. Estiguent tots molt a gust i tranquils a “mitjant espra”, vesprà, vesprada, tarda, vespre, a tronar s’ha posat, i com se sol dir al meu poble (Picassent) caure l’hem deixat. I quan ella ja ha amainat (afluixar) el camí de tornada hem représ, però ella de camí ha tornat i a alguns “el més eixut que ens ha deixat han sigut les dents” (mullar-se, banyar-se, xopar-se, fer-se com un xop per complet).

També a l’anar i tornar i tornar un túnel molt llarg hem hagut de travessar, d’eixos que no cal mascarar-se per a que no et coneguen (a Picassent es diu que quan alguna persona, de la política o no, fa alguna malifeta, trastada, putada, balarrasada, cabronada, canallada per eixir al carrer ix de banda de nit i mascarat per a que no el coneguen).

Explicat tot açò vull donar les gràcies a tots per lo be que ens han acollit, en especial a Agustín per totes les coses que ens ha ensenyat, també a Carlos i Merche, encara que amb algunes deficiències per lo bé que ens han tractat.

Adéu, fins l’any que ve i com diuen al meu poble a reventar de salut.

1 Juliol 2008

El temps, pel Blancuset i Mariano el Café

Filed under: Dites,Textos — cosesdepac @ 18:35

El Blancuset.

La tramuntana la mou i el llevant la plou. Abans les borrasques venien de la part de Barcelona, ara venen de baix, el ponent ja no la plou, és aire, ara venen del golf de Cadis.

El Café.

Estàvem al camp treballant i quan el temps estava encalmat el tren de baix (el de Silla) sentíem passar, això volia dir que en al feina s’havíem d’afanyar per a que ploure prompte s’anava a posar.

Abans deiem quan la Candelària plora estiu fora, quan la Candelàra riu ja és l’estiu. Açò era perque el cep de les vinyes el podaven per Nadal i quan el cep ploró plorava ho diem i les parres del camp o de casa es poden per Sant Gregori, 13 de març.

A Santa Llúcia el dia allarga un pas de puça, a Nadal un pas de pardal, a Sant Antoni les 5 amb sol, ho diuen però no ho són, a Sant Vicent de la Roda allarga el dia una hora i a Sant Antó ous a montó.

La pilota de vaqueta, el secret més guardat. Pel carabasset de Reial de Montroi

Filed under: Textos — cosesdepac @ 16:50

La pilota de vaqueta és l’element que després del jugador de galotxa té una major importància disn del joc.
De tal manera que el nom general d’aquest esport ve donat pel nom particular d’aquest article: la pilota.
La pilota es diu de vaqueta encara que la matèria primera per a la seua confecció s’obté de pell de bescoll de bou. I consta de 8 gallons que cosits entre ells defineixen la forma esfèrica i peculiar de la mateixa pilota. Per a la realització d’aquesta s’utilitzen 8 peces de vaqueta de forma triangular amb puntes arrodonides d’un gruix de 8 mil·límetres que prèviament s’han d’arremullar en adob (aigua amb herbes secretes, cada piloter té la seua fórmula, la qual també influix pels seus components i el temps d’arremulla en la qualitat de la pilota). EL temps que cada piloter creu oportú segons l’època de l’any i l’estat de les herbes, fins que el cuir s’ablane i tinga el seu punt per a treballar-lo.
Els 8 gallons es foraden manualment amb un punxonet, quedant cosits uns amb altres utilitzant agulla i fil de cànem per la part interior de la pilota.
Després hi ha que girar a l’endret l’envàs de la pilota quedant cap a fora la part de pell més llisa i bonica, així els punts de la cosida queden dins i no es veuen estirant del fil de cànem anirem juntant els gallons i apretant punts anant donant-li ja la forma redona, deixant un foradet per on farem el farciment de la pilota amb borra (pèl d’ovella), per espentar la borra pel forat utilitzarem un punxonet de punta un poc més roma.
Si l’operació del cosit és important de cara a l’acabat, la del farcit és de gran transcendència pel que fa a la condició de la pilota, que vindrà donada per la seua duració el seu toc en el joc i la seua qualitat siguent aquesta definitiva en el tacte al colpejar-la amb la mà i el so i la manera del seu bot.
I ja la pilota plena acabarem de cosir fins deixar tancat el forat, posant aquesta dins d’un motlle de fusta per acabar d’arrodonir-la i secar-la durant dos o tres mesos.
Característiques de la pilota.
Antigament les pilotes pesaven menys, a poc a poc i fins arribar a l’actualitat han anat augmentant de pes, sempre en benefici dels jugadors que ataquen, tenint ara un pes d’entre 40 i 48 gr., un diàmetre de 4,2 a 4,4 mil·límetres i una circumferència de 138,16 mil·límetres.
Els piloters.
Són els artesans que treballant i tramollant (traginar a Reial de Montroi) la pell elaboren les pilotes de vaquea, aquesta és una tradició en molts casos heretada amb els seus secrets professionals, gelosament guardats, hi ha que ser manyà (ho utilitzen a Alcàsser), quedant la pilota en la part més difícil, que és la cosida, molt ben compactada i rematada per a que els punts no es puguen vore per cap lloc.
Les pilotes de vaqueta formen part d’una tradició mil·lenària i no es fabriquen a cap altre lloc del món. El seu preu oscil·la entre els 20 i els 70 Euros depenent de la qualitat que tinguen.

Els 8 gallons de pell de bescoll de bou.

Punxonet per a foradar els gallons.

Agulles i fil de cànem per a cosir els gallons.

Gallons ja arremullats en l’adob.

Gallons ja cosits i els seus components.

Farcir la pilota ja tancada amb llana.

Punt per on s’acaba tancant la pilota.

Motlle per donar-li forma a la pilota.

Pilota de vaqueta acabada.

Pilota amb la que ja es pot jugar.

Pilotes per vendre.

Bloc a WordPress.com.