Enguany les meues peladilles i jo ens hem comboiat (animar-se, il·lusionar-se, apuntar-se) als Encuentrillos, hem anat i a la Casa de l’Estació de Mora de Rubielos hem fet cap.
Els Encuentrillos són una concentració de famílies amb xiquets de tot l’estat que s’apleguen per a fer eixides amb bicicleta.
Dissabte de vesprada en arribar gent d’una eixida en bici hem vist tornar, entre ells Pere, Consol i Xavi, que al metge de Sarrión volien anar per què Pere una allargada, saquinada, plegada de xavo ha pegat i un trauet a la xacineta s’ha fet, perquè ja ho diuen que “on va el cap va el cos”, dit d’una altra manera “si cap el cap, cap del cos” o “on va el poal, va la corda”, però abans de moure, anar-se’n, anar anant, fer marxa, fer camí, enfilar-se cap al metge Pere a sa mare una pera li ha demanat i sa mare a son pare li ha esmentat “pare pela pera per a Pere” i així Pere amb la panxa plena se’n ha anat.
Dilluns pel matí amb les bicicletes cap a “Los Palancares” s’hem enfilat però com que a l’hora d’eixir s’hem adormit el sol que ja estava alt ens ha fet pedaç (marcar). A hora de dinar i sense massa ombres on amagar-se al lloc hem arribat. Allí hem dinat i els xiquets amb el parc i jocs d’aigua molt han jugat. Estiguent tots molt a gust i tranquils a “mitjant espra”, vesprà, vesprada, tarda, vespre, a tronar s’ha posat, i com se sol dir al meu poble (Picassent) caure l’hem deixat. I quan ella ja ha amainat (afluixar) el camí de tornada hem représ, però ella de camí ha tornat i a alguns “el més eixut que ens ha deixat han sigut les dents” (mullar-se, banyar-se, xopar-se, fer-se com un xop per complet).
També a l’anar i tornar i tornar un túnel molt llarg hem hagut de travessar, d’eixos que no cal mascarar-se per a que no et coneguen (a Picassent es diu que quan alguna persona, de la política o no, fa alguna malifeta, trastada, putada, balarrasada, cabronada, canallada per eixir al carrer ix de banda de nit i mascarat per a que no el coneguen).
Explicat tot açò vull donar les gràcies a tots per lo be que ens han acollit, en especial a Agustín per totes les coses que ens ha ensenyat, també a Carlos i Merche, encara que amb algunes deficiències per lo bé que ens han tractat.
Adéu, fins l’any que ve i com diuen al meu poble a reventar de salut.