El Racó de Cristòfor

31 Desembre 2009

SEMBRAR CIGRONS PER “PEP TOTXENA”

Filed under: Textos — cosesdepac @ 15:33

A últims de gener o primers de febrer se sembraven els cigrons. El primer que es feia era xerugar i mantornar. També amb la rella es podia passar el camp fins a dues o tres vegades per a que la terra es poguera solejar i airejar.

 Per a fer els solcs usavem el forcat (que també el gastavem per a llaurar la vinya, sembrar els cigrons i fesols, pèsols, cacau, dacsa, etc).   Darrere de l’haca i el forcat anava un home sembrant, és a dir, tirant les llavors, aleshores no es regava perquè era secà, no hi havien motors ni sistemes de reg; encara que plovia més que ara, la majoria del terme era secà.

 Una vegada els cigrons sembrats, els teniem que birbar una o dos vegades segons la brossa que es fera al camp. Jo vaig nàixer a l’any 1934, als vuit o nou anys n’estava cansat d’anar a birbar cigrons. Els vells deien que la rella portava una fonteta a la punta per a conservar la saó (és el temps que es manté la terra humida, com més plou més saó fa). Perquè un camp, si el llauraves tres o quatre voltes sempre conservava millor la saó que si el llauraves dos, i sobretot, si hi havia rosada.

 Ja a últims de juny, quan la mata estava seca i la capella es feia tota blanca, volia dir que el cigró estava ben granat, i aleshores els arrencaves. Els portaves a l’era o al corral de casa, els estenies a terra i els picaves a colp de forca i ells se separaven de la palla. En acabar arreplegaves tot el cigró que encara estava dins de la capelleta i fent un toll de 10 ó 20 centìmetres amb els cigrons, els tornaves a picar amb la forca o amb una branca. I  així esclafien i obrien les capelles  eixint els cigrons.

 En aquell temps, et parle de 1945-1950 més o menys,  la majoria del terme era secà. A la part baixa del Realó hi havia algo d’horta i se sembrava cacau. Terrabona, El Plà, Devadillo i La Coma també era tot secà.  A la banda alta del Realó hi havien vinyes, garroferes, ametlers i oliveres . A la Serra i la Soroixa havien cigrons i pèsols, també blat, ordi i civada per a fer pà.

 Alguns anys el blat es feia tisó (negre) i el tiravem. El blat feia el pà més blanc i el ordi més moré, quan el segavem el pujavem en sacs a la cambra i els dies que plovia aprofitàvem per a triar-lo separant el bo del roín.

 De cigrons, cacau i fesols, el que en tenia molts el venia.

3 comentaris »

  1. On està ambientat? D’on parla? Tarragona? terres de l’Ebre? Valencia?

    Comentari per adria — 2 Agost 2013 @ 13:27 | Respon

  2. A falta que ho confirme Cristòfor, està ambientat a Picassent a l’Horta Sud de València

    Comentari per Paco — 2 Agost 2013 @ 17:14 | Respon

  3. Ara ja sé quan i con.
    Moldes gràcies.

    Comentari per Josep — 31 Desembre 2018 @ 08:31 | Respon


RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

%d bloggers like this: