VICENT TORRES, RAFEL “CASACA” I RAFEL “EL PEÓ” A FRANÇA PER ANTONIA TORRES

Resulta que aquests tres mosqueters han segut amics tota la vida.

Un any arreglaren un viatge per anar a França, a veure una fàbrica on feien ferro, per treballar. Era la primera vegada que Vicent Torres i “El peó” anaven a França. Aleshores, el meu germà Vicent li va dir a “Casaca”:

–          Escolta, Rafel, com s’han d’apanyar amb l’idioma si no dominem el francés?

–          Uei!, doncs com s’hem arreglat tots els que hem estat alguna vegada. Digué “Casaca”

En arribar demanaren raons, conforme pogueren, i en trobar-ho el patró els deixà un pis xicotet per als tres. Quan ja s’aviaren el pis li diuen “El peó” i el meu germà a “Casaca”:

–          Hem d’anar a mercar menjar.

–          No patiu que jo he vingut altres anys a la verema i sé parlar algo de francés.

Aleshores se’n van els tres a comprar al supermercat i apareix una xica i li diu a “Casaca” que anava davant com les tronades:

–          Aló, monsieur, qu’est-ce que vous voulez?

I “Casaca” li respon:

–          Doncs mire vosté, nosaltres voliem dos kilograms de pomes de terra i dos kilograms de pomes de dalt.

Enseguida la xicota li diu:

–          Ne comprais pas

–          Què no ho has comprés? Malament xiqueta, així no anem per bon camí.

El meu germà i “El peó” es quedaren parats al veure el francés que parlava “Casaca” i eixiren del supermercat afrontats.

Al remat, “Casaca”, conforme pogué, amb senyes li demanà a la xica i el va servir. I al eixir al carrer, enseguida el meu germà i “El peó” li amollaren:

–          Xé, tio baina, no deies que sabies parlar francés?

Així i tot encara estigueren set mesos treballant allí.