A Setembre, quan segàvem, amb una forca de fusta picàvem les garbes d’arròs nugades a l’era per a separar el gra de la palla. Quan ja teniem un bon muntó de gra amb una pala també de fusta, aprofitant l’aire de baix, de Llevant, l’aventàvem, es a dir, separàvem el gra bo del fallat que té la corfa sola. I si no en feia d’aire ens giràvem cara a la mar i cridàvem:
“Aire, Sant Anselm”
Després quan ja teniem un muntó d’alt com una persona l’envasàvem en sacs de huitanta o noranta kilos. No calia que l’apitjàrem, saps, l’arròs per si mateix ja pesa prou.
De l’era amb l’haca i el carro el portàvem a la cambra de casa fins a l’any següent.
Per a Sant Josep, que els camps ja estaven plens d’aigua el barrejàvem (sembrar-lo). Però la nit d’abans de barrejar-lo, agafàvem els sacs, els portàvem vora al camp, els posàvem a remulla dins d’una sèquia tota la nit i al sendemà a grapats i escampant-lo el barrejàvem.
L’arremullàvem per a que tinguera més pes, perquè si no tenia pes, al estar sec, surava a l’aigua. I al no enfonsar-se fins la terra, no eixia.
El Racó de Cristòfor 
Deixa un comentari