A l’any 1934 es va formar una xaranga per fer murga. Anaven pel poble uns quants i aquest de la redona que era el mestre, açò era abans de la guerra civil. I quant anaven cantant jo anava darrere, darrere a sentir-los. Jo tenia tretze anys i ells cantaven:
Aquest nostre director
és un home de talent,
més de la meitat de dies
ell no menja de calent.
Menja llavors de cànem
“alpiste” i segó de garrofí,
i a cada badall que pega
s’estropeja els calcetins.
– – – – – – –
En un accident d’automòbil
que va tindre el director,
li tallaren tres costelles
i el feren en un pilot.
L’agafaren de seguida
i el dugueren a l’hospital
i després de la consulta
li tallaren el pardal.
– – – – – – –
Les beates d’aquest poble
ténen molt mal sentiment
volien llançar a perdre
a dos homes de Picassent.
L’altre dia mare i filla
un complot varen tramar
d’emportar-se’n tres al vaixell
i ofegar-los a la mar
El Racó de Cristòfor 
Deixa un comentari