La tahona era una mena de caixó llarg d’una llargària d’un metre i mig aproximadament, amb els laterals de fusta. La banda de l’home sense fusta i eixint de la base del caixó portava dues fustes planes i baix, al cul, enmig duia un travesser amb unes anelles, una a cada costat, de ferro, corda o fusta per a facilitar el desplaçament de la tahona sobre la sèquia per a poder voltejar-la ja als solcs.
Normalment, l’aigua dels sequiols estava molt fonda i açò s’empleava als camps xicotets per a plantar hortalisses per a casa, com per exemple encisams, bledes, tomates, pimentons, albergines, bajoqueta, etc.
De tahones hi havien de varis tamanys, depenen de la corpulència de l’home que la voltejara. La tahona es recolzava damunt del costat del sequiol que donava al camp escabussant-la i quan s’omplia, s’agafaven els dos pals que s’usaven per enfonsar-la al sequiol i es voltejava a la banda del camp.
La que gastava jo li cavien uns setanta o vuitanta litres. El tamany també anava en funció de la grandària del camp.
Algunes dones també regaven amb la tahona, però normalment era per a regar camps de menys grandària o per a usar tahones més xicotetes.
Aquestes tahones se les feiem nosaltres amb fustes velles, normalment de pi que era més lleugera.
El Racó de Cristòfor 
No coneixia la acepció de tahona que fas. De l’unica que estava assabentat era del sinònim de forn, o del lloc on es ven pa. Tal vegada siga per la semblança dels caixons de fusta que empren els forners.
Comentari per ROMERO — 6 febrer 2010 @ 18:40 |