El Racó de Cristòfor

16 gener 2008

Catarroja la descoberta i Massanassa els sabuts

Filed under: Textos — cosesdepac @ 18:45

23-11-2007

Del que a continuació vaig a contar ningú s’haurà d’emprenyar perquè açò és cultura popular i els nostres fills s’han d’assabentar, i aquestes dues històries que vaig a narrar el catarrogí que me les ha dites no les ha sabut datar.

Fa anys i panys, molts anys fa el poble de Catarroja i el molí sense forment, si vols xiques guapes Alcàsser i Picassent, era només una part del que ara és. Per que tot ens entenguem era només la part antiga la que ara estem explicant. Catarroja ja tenia campanar i a Massanassa que era a tocar, encara hauria d’arribar. Tot començà quan el rellotge al campanar es va posar i la gent de Massanassa al sentir-lo tocar les hores començaren a contar, per després de xerugar, antaular o birbar anar-se’n a dinar. Com tots vos podreu imaginar en aquella època entre molts pobles hi havia rivalitat i els catarrogins en adonar-se’n que els de Massanassa el seu rellotge feien servir, entre poble i poble plantar un canyar varen decidir, i així els de Massanassa el seu rellotge ni vorien ni podrien sentir. Què passà? que el que és de Déu a la cara es veu. I un any de forta tempesta el canyar a pastar fang se n’anà. I així els de Massanassa el rellotge tornaren a gastar i des d’aleshores Catarroja la descoberta la varen anomenar. I aquesta història s’ha mantingut per que molts catarrogins que s’estimen les històries d’ací, de pares a fills les han contades i fins aquestos temps han arribat. Moltes gràcies catarrogins.

Anticipadament les gràcies vull donar a la gent de Massanassa per tindre molt de seny i les seues històries també fer-les arribar a la gent.

Hi hagueren molts anys de forta sequera a Massanassa, que aleshores més a prop era de l’albufera, que també patí molt esta gran calor forastera. Tant fou així que totes les plantes de Massanassa se secaren i la majoria de bèsties que aleshores hi havia la palmaren. Un burro que va quedar, i com que Massanassa ja tenia campanar, a dalt de tot una brossa van trobar i al pobre animal per que mengés i no es morira, a dalt del campanar el van pujar i des d’aleshores també a la gent de Massanassa els sabuts els varen anomenar.

Espere que aquestes històries us hagen agradat i ningú s’haja molestat. Amb molt de carinyo a Catarroja i Massanassa el contahistòries populars.

1 comentari »

  1. Bon dia i bona hora.

    Sóc Vicent Masip, veí de Benetússer.
    He entrat al teu racó de la mà d’en Google, eixe foraster que ho sap tot, també les coses del meu territori. Quina vergonya! que un foraster sàpiga més de mi que jo mateix. Però, ben mirat, eixe foraster ho sap tot, sap tant perquè veïns com tu li ho xarren, i veig que ja fa algun temps no li contes res. Ànim!!

    Comentari per Espartaco*! — 14 Mai 2014 @ 06:55 | Respon


RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

%d bloggers like this: