Era una dona molt complerta que a la familia adorava.
Allí no manava ningú, només de lo que ella parlava.
L’home anava coixet amb un amor molt “estranyo”
perquè al poble tots li deiem “el manyo”.
Un fill, que era Salvador, casat amb una cacauera
que enseguida sa mare no mirava el que era.
Les paraules que el xiquet deia, que eren igual que quan u “s’agobia”,
no li pogué dir a sa mare que s’havia buscat novia.
I per a dir-li el que era, amb el caràcter que tenia,
si era la que jo vaig veure que se’n vaja amb sa tia.
