Fa quaranta anys vaig anar a Catarroja a vore un “Tir i arrossegament” , els concursants anaven tots vestits d’horta amb els pantalons i brussa valencianes, espardenyes d’espart… en fi, roba tradicional.
Hi havia u d’ells, un catarrogí, ben plantat i ben paregut, que només feia que afirmar que “les haques de Catarroja eren les millors del món”. Tantes voltes ho diria que u dels que estàvem allí, un templat de Picassent, va i li diu davant de tots que “això no era veritat, que les millors i més conegudes haques del món eren de Picassent”.
I el catarrogí va i li preguntà que “com es deien eixes haques tan famoses de Picassent, que ell no les coneixia”.
Aleshores el de Picassent va i li amolla:
-
Aguaita, una es diu “la ca Cabirona”, altra “la ca Casilda” , l’altra “la ca Camala” i per última “la ca Silveria” .
-
Doncs jo no conec eixes haques que tu estas fent esment.
I li contestà el de Picassent:
-
Doncs ja pots anar a Picassent a preguntar i segur que trobaràs raons, segur que et diran on viuen.
-
Collons quina baina m’has pegat, picassentí, com me l’has clavat. Digué el catarrogí, i tots ens posarem a riure.
