VICENT “NYIVIT” DE CULLERA

• “Nyivit” Vol dir judia (pardal) dels que porten el fred a l’horta.

Fa uns anys anava a collir taronja amb una colla de Cullera i el cap de quadrilla solia contar-nos històries del camp.

Un dia ens contà que, un home que anava per l’horta de Cullera per un sender entre camps, va vore un ruc dins d’un camp que menjava brossa. Aleshores, com que la senda passava prop del ruc i l’home no es fiava de l’animal, donà una ullada al voltant i al vore a un llaurador que estava birbant, li preguntà:

• Escolte, eixe ruc és seu?

• Si senyor, respongué el llaurador.

• Es que com que tinc que passar propet d’ell, volia saber si era segur.

• Si, home, si, no pateixca que el ruc és segur, digué el llaurador.

Aleshores, quan l’home tirà a passar el ruc li aventà un parell de guitzes i l’home ben coent com estava es va descarar amb el llaurador. I aquest li respongué:

• Veu com el ruc sí que era segur? Veu com no l’ha errat?