Llengües sense fronteres i el dia del gos, pel Vinyac fill

Per a mi el fet de que a Villar del Humo (Conca) també s’use la paraula “galvana” és un senyal més de que la llengua no te ni ós ni fronteres, malgrat que algunes “fonts de les que amarguen” (a Picassent ho usem per referir-nos a una persona que no es de fiar), polítics s’entesten en fer-la exclusiva d’un sol i únic territori, perquè mig món ha de parlar de l’altre món, com l’altre i amb l’altre mig. Si no, en què s’entretindrien les persones? A Castella ja ho diuen “allá donde fueres, haz lo que vieres” i com se sol dir al meu poble “ara sí que han caigut totes a la soca” (les taronges) és una manera de dir “ahí queda això”. També es pot dir “empoma la clau o pela eixa creïlla”.
Per cert, a Alcàsser, el quinze d’Agost se celebra la “Mare de Déu d’Agost”, doncs el primer dilluns després és el Crist, i al s’endema el dia del gos. Ningú treballa. No conec cap altre poble que li pose aquest nom al s’endemà de la festa, mira que són “ben parits i ben criats els alcassers”.