Els camps per a la taronja començaren a fer-se primer a la zona de Morredó, la Pedra Negra, el corral del Pla, el Mas del Papa, la Soroixa i els campets.
Al voltant dels anys setanta es començaren a fer al Realó. L’estat envià un tractor de cadenes per a ajudar-nos a fer els camps, després ja els propis llauradors més adinerats en compraren alguns per llogar-los a altres i així fer negoci. No hi havien quasi camions aleshores s’aprofitava la terra bona que s’anava traguent o d’un altre camp del costat.
Una vegada tot de terra bona, anivellàvem els camps amb la troxilla (mena de caixó de fusta amb la que es carregava la terra i s’anava escapant amb l’ajuda de l’haca).
A banda de les taronges la transformació del secà en horta ens va donar més peu a poder plantar i sembrar més varietat i més quantitat de productes d’horta com ara cigrons, pèsols, dacsa, creïlles, tabac, tomateres, melonars, en fi, de tot un poc, com a la vinya del senyor.
No és que tinguérem molta terra i és per això que tot açò, quan començàrem en les taronges, ho plantàvem en mig del frau (el lloc que queda entre les fileres de tarongers). Els tarongers els plantàvem en pla i al dau (fent un forat d’un metre per un i omplint-lo amb tot allò que es tinguera que fos orgànic, com ara canyes i tot allò que arrancàvem després de les collites que no foren brosses roïnes, i ho tapàvem amb terra). Això l’ajudava al taronger a créixer millor fent d’adob natural.
Als tarongers els feiem bassetes per a que quan els regàrem a boquera les soques no s’embassaren perquè sinó els entrava una malaltia que es diu la goma i es morien.
