Un xicot que un dijous a casa del sogre anà a festejar i a sopar es va quedar, molta vergonya va passar perquè eixa mateixa vesprada moltes taronges havia menjat i tenia la panxa que no parava de bufar.
Però la novia que era molt espavilada, li digué:
Farem una cosa, posarem al gos al teu costat i així amb ell podràs dissimular.
De quant en quant una bufa li se n’anava i el sogre al gos li bonegava:
Lleó, Lleó!
I així estigué tota la vesprada fins que al final el sogre al gos li va dir:
- Lleó, Lleó, mou d’ahí que aquest amb una bufa t’ofega.
Ja ho diuen, “un pet a l’horta a ningú l’importa, al secà també se’n va, i a la marjal et cau pel camal”.
