Allà baix a l’horta n’hi ha un senyoret
per a regal de sa casa, un albercoquer
tot ple d’albercocs, xicotets, madurets
i algun gros que guardava
per a l’amo i el senyoret.
Els amics que s’enteren, de falsa manya
un ninot li preparen, de roba i palla
molt ben preparat
i li’l deixen a l’arbre penjat
per a que es menejara
i el fulano de lluny el divisara.
Ell que veu un home,
allarga el pas i li diu:
– So pillastre, ahí que fas?
Per fi li dispara i li trenca el fil
i al vore aquell home,
correguent se n’escapava a casa
i li diu a sa muller:
-Veges on m’amagues
que he fet una mort a l’albercoquer.
Veges on m’amagues
que ara vindrà l’alcalde
i se me’n durà a la presó tancat.
Pensà sa muller amagar-lo dins d’un gran femer
Tant a dins estava que amb l’olor del fem s’ofegava.
Li destapà el cap i li’l tapà amb un cabàs
per a que respirara
i perill no haguera de que s’ofegara.
Pensà sa muller lo que faria
i pensà anar-se’n al poble a vore que es deia
i al no dir-se res
pensà anar-se’n a l’albercoquer
a vore aquella mort.
I aleshores reparà que era un ninot
Se’n va sa muller dreta al femer
I li diu al seu home:
– Ix femeter que has fet gran gesta
has mort un ninot de roba i palla
tot ple de sangries
va anar de caguetes
quinze o vint dies.
[…] Cançó de l’albercoquer […]
Retroping per Recordant i acomiadant a Maria “la pena”. « El Racó de Cristòfor — 21 Març 2009 @ 06:08 |