El Blancuset.
La tramuntana la mou i el llevant la plou. Abans les borrasques venien de la part de Barcelona, ara venen de baix, el ponent ja no la plou, és aire, ara venen del golf de Cadis.
El Café.
Estàvem al camp treballant i quan el temps estava encalmat el tren de baix (el de Silla) sentíem passar, això volia dir que en al feina s’havíem d’afanyar per a que ploure prompte s’anava a posar.
Abans deiem quan la Candelària plora estiu fora, quan la Candelàra riu ja és l’estiu. Açò era perque el cep de les vinyes el podaven per Nadal i quan el cep ploró plorava ho diem i les parres del camp o de casa es poden per Sant Gregori, 13 de març.
A Santa Llúcia el dia allarga un pas de puça, a Nadal un pas de pardal, a Sant Antoni les 5 amb sol, ho diuen però no ho són, a Sant Vicent de la Roda allarga el dia una hora i a Sant Antó ous a montó.
Quan estàvem esporgant mon tio solia dir: Quan la monanya de Corbera fa capell, pica espart i fes cordell. Açò fa més cap a l’hivern i ja pots cobrir-te les orelles perquè del vent o de l’aigua no et lliures.
Fins ara
Comentari per Salvador — 3 Setembre 2008 @ 12:07 |