7 de març de 2008
El meu trosset Mariola, té set anys, set juliols té. Avui m’ha sobtat quan lo següent m’ha preguntat:
Pare, com es que hi han persones que a les taronges grans les anomenen taronges i a les xicotetes mandarines? No són totes taronges?
Taronges, filla ho són totes, però pel que jo tinc entés la diferència ve per tamany i perquè es veu que totes les menudes venen d’una classe original que es diu mandarina. I per a que veges de guantes classes n’hi ha, compte hauràs de parar perquè algunes d’elles et vaig a anomenar.
. En setembre arribar, fins a octubre allargar vindrà la “marisol” que és molt productiva i ve de Betxí (Castelló).
. Entre finals de setembre i primers de novembre tenim la “okitsu” que ve del Japó i té el morro redó.
. També la “clausellina” que per a menjar-la és cosa fina.
. Si continues, tens les de Nules, que es dicen “oronules”.
. Un poc més tard, entre octubre i novembre, la “arrufatina” ha d’arribar, una taronja que es val, com també la “esval” i la “oroval”.
. També, entre setembre però fins a desembre, amb un excel·lent sabor està la “beatriz”, que té un gust exquisit i d’Anna va venint.
. Amb bones qualitats organolèptiques i molt coneguda a dins i fora del País Valencià trobem la “clemenula” vinguda de Nules (Castelló) i que fins als Reis mengem un montó.
. I també fins finals de gener, que una hora més de dia tindrem, “newhal” de Califòrnia menjarem i a casa per a suc un sac de “navelines” portarem.
. I si vols per a febrer menjant la “nova” caurà la baba.
. Per Sant Josep, si em ve al cap, anirem al mercat a veure si trobem “salustiana”, molt sucossa i dolça . “Navel Foios” què amb tant de suc és un xollo i “sanguinelli” que té la pell roja intensa i algo morada que ve d’Almenara i que als francessos i anglessos molt els agrada.
. A l’abril, encete el pernil i de “navelate” de tacte fi la millor de les grosses, que ve de Vinarós, m’atibaque. I de “fortune” que ve de Califòrnia que ve tard quan les menge les sume.
. Pel maig, al pas del gabaig vaig, i “d’ortanique”, Jamaica, que mitja dotzena al saquet me’n fique. I per acabar amb la “lanelate” i “valencialate” aquesta història remate.
Estic llegint els textos de l’autor, y m’agraden moltíssim. Em sembla, per tant, molt bé aquesta iniciativa de Cristòfor, però allò que vull dir és que trobe a faltar alguna referència a Villar del Humo, poble castellà que, encara que no forme part del PV, li ha donat moltes motius d’alegria i de felicitat, i no tan sols des del punt de vista gastronòmic (encara recorde com Cristòfor es trasbalsava un bon plat ben replè de “morteruelo” davant la mirada al.lucinada dels presents, i el comentari de Alejandro, el seu sogre: “Si te caes al agua, no flotas”). I como es diu en castellè “és de ben nascuts ésser agraïts (traducció cutre)”, pense que llegirà aquest comentari y es plantejarà la meua reivindicació.
Una abraçada.
Comentari per Marcos Coso — 15 Juny 2008 @ 13:22 |
[...] de Villar del Humo Classificat com a: 1 — cosesdepac @ 8:49 am A un tal Marcos Coso el meu blog li ha agradat i com es veu que em coneix, que escriga sobre Villar del Humo, el poble on estiuege, m’ha [...]
Retroping per Cosetes de Villar del Humo « EL Racó de Cristòfor — 24 Juny 2008 @ 08:49 |