Faenes d’estiu
27 de gener de 2008
L’estiu ja és viu. Tothom riu i com molt bé per ací és diu, el grill ja ix del niu. A la plaça he anat, faena he pregat i per a cinc dies m’han llogat, amb Pep el Blancuset. Les destrals xicotetes i grans amb els mànecs hem empiulat (encaixar la destral amb el mànec), i amb la mola d’aigua (mola de pedra que al girar anava mullant-se per a que el ferro no es calfara i es destemplara), les hem esmolades. Hem anat a un camp de tarongers i molta llenya seca hem esporgat, amb les destrals esmolades les branques tendres hem tallat, per així evitar que el tall es fera malbé. Bona escotada de vores (una esporgada a fons) als arbres hem donat i set tarongers hem esmotxat (llevar allò més prim) i escapolat (deixar-lo en creu a punt de tallar per fer llenya) algunes soques a soca-arrel hem tallat per fer llenya per a la llar. Durant tot l’any es lleven secalls (branques fines seques) del taronger i l’arbre no pateix. D’altres, els mamantons (brots allargassats que ixen en mig de l’arbre) els hem llevat per que arrepleguen plagues i no són productius. Hem tingut sort, un pomell de repoms (taronges més bastes que maduren més tard) ens hem trobat i ben a gust ens les hem menjat, ja ho diuen els collidors, els repoms per als esporgadors. Tres quartos tenia el camp, molt gran no era, un quartó li restava per a fer una fanecada, i com que ja feia calor forastera i abans que una torba (una mala gana, baixada de tensió) ens entrés, el camí cap a casa hem pres, i així a l’ajuntament anar i permís demanar, per a l’endemà si ponent no fa de bon matí la llenya cremar.
Difícil és en aquestos temps que corren, si ix l’alba roja, aigua a la clotxa (forat de les pedres fet per l’erosió) i al sendemà de casa no ens mourem, i si com diuen els rajolers sol i vent i aigua no, els llauradors contestem merda per als de l’atabó.
Abans de que faça molta basca rascarem unes quantes bassetes (llevar del voltant de la soca del taronger les fulles i brosses roïnes per tindre-ho net i aseat).
Un altre dia anirem al camí de la serra i molta pedra traurem, encara que hi ha qui diu que les pedres les taronges dolces les fan, i ja l’últim dia de jornal a empeltar i esqueixar (aclarir els brots tendres que sobren) haurem d’anar.
