Coneixements de l’horta i la marjal de Pep el Blancusset (2ª part)
11 de febrer de 2008
Als vint dies d’estar l’arròs plantat es feia el que aleshores es deia plantar barques (replantar algun fallo) també birbàvem a mà i amb corbella el punxonet (una brossa que es cria baix de l’aigua) i que els ànecs amb les potes arrancaven i se’l menjaven (per cert això que diuen de judies a l’horta fes foc i tanca la porta, és per que elles es criaven a l’albufera i quan feia fred pujaven a l’horta), tornem al tall, en 30 o 45 dies passats l’aixuó (deixar sec el camp), 10 o 12 dies per que l’arròs traguera arrel nova, després barrejàvem super i amoniac ho tiravem a l’arròs a 100kg per fanecada. Quan arribava la segà venia molta gent de fora, vindran que la faena ens trauran, d’Albacete, d’Aragó, alguns amb trilladores ambulants i fixes, segàvem i garbejàvem (traure les garbes segades fora). Segàvem una fanecada per home i acabàvem a les dos. Una vegada vaig profiar amb un valent d’Aragó, ell quan segava deia: ric, rac, garba, ric, rac, garba i jo fart ja de sentir-lo vaig començar: rac, garba, rac, garba, a les 12 ja havia acabat. Després el portàvem amb el carro a la trilladora, en acabant a l’era de terra i sequer de ciment, l’escampàvem per a que se secara durant tot el dia, al sendemà amb l’haca una tregilla (mena de caixó en forma de pala) l’amuntonàvem i l’envasàvem en sacs de 60, 70 o 80 kg i els pujàvem a la cambra de casa ja de vesprada o cara a la nit. Ja per a vendre’l el baixàvem deixant caure el sac esvarant els sacs per unes taules (abaixadors) pel balcó de casa al carro per dur-lo al molí. Després espigolàvem el camp i l’arròs que quedava el portàvem al molí i canviàvem el roig pel blanc ja fet (l’arròs roig és aquell acabat de collir i el blanc és quan està pelat) o el picaves (moldre) a casa amb picadors dins d’una maceta (morter de fusta o ceràmica) amb el pal de fusta picàvem l’arròs ja pelat. El molí el pelava i el rastoll el lligaven en garbes de palla a estall, després de desbarbar l’arròs (tallar-lo de la mata) per a fer fundes per a les botelles. A l’hivern de la palla les embaladores feien boles per fer paper, la trilladora ambulant feia muntons de palla i l’embalava per fer palla de roll. La corbella per desbarbar era d’Almussafes.
