11 de febrer de 2008
Als vint dies d’estar l’arròs plantat es feia el que aleshores es deia plantar barques (replantar algun fallo) també birbàvem a mà i amb corbella el punxonet (una brossa que es cria baix de l’aigua) i que els ànecs amb les potes arrancaven i se’l menjaven (per cert això que diuen de judies a l’horta fes foc i tanca la porta, és per que elles es criaven a l’albufera i quan feia fred pujaven a l’horta), tornem al tall, en 30 o 45 dies passats l’aixuó (deixar sec el camp), 10 o 12 dies per que l’arròs traguera arrel nova, després barrejàvem super i amoniac ho tiravem a l’arròs a 100kg per fanecada. Quan arribava la segà venia molta gent de fora, vindran que la faena ens trauran, d’Albacete, d’Aragó, alguns amb trilladores ambulants i fixes, segàvem i garbejàvem (traure les garbes segades fora). Segàvem una fanecada per home i acabàvem a les dos. Una vegada vaig profiar amb un valent d’Aragó, ell quan segava deia: ric, rac, garba, ric, rac, garba i jo fart ja de sentir-lo vaig començar: rac, garba, rac, garba, a les 12 ja havia acabat. Després el portàvem amb el carro a la trilladora, en acabant a l’era de terra i sequer de ciment, l’escampàvem per a que se secara durant tot el dia, al sendemà amb l’haca una tregilla (mena de caixó en forma de pala) l’amuntonàvem i l’envasàvem en sacs de 60, 70 o 80 kg i els pujàvem a la cambra de casa ja de vesprada o cara a la nit. Ja per a vendre’l el baixàvem deixant caure el sac esvarant els sacs per unes taules (abaixadors) pel balcó de casa al carro per dur-lo al molí. Després espigolàvem el camp i l’arròs que quedava el portàvem al molí i canviàvem el roig pel blanc ja fet (l’arròs roig és aquell acabat de collir i el blanc és quan està pelat) o el picaves (moldre) a casa amb picadors dins d’una maceta (morter de fusta o ceràmica) amb el pal de fusta picàvem l’arròs ja pelat. El molí el pelava i el rastoll el lligaven en garbes de palla a estall, després de desbarbar l’arròs (tallar-lo de la mata) per a fer fundes per a les botelles. A l’hivern de la palla les embaladores feien boles per fer paper, la trilladora ambulant feia muntons de palla i l’embalava per fer palla de roll. La corbella per desbarbar era d’Almussafes.
