10 de febrer de 2008
Escoltant al Blancusset me n’adone del tipus d’home que és. És d’aquestes persones que han treballat molt i molt dur per traure endavant la família. M’ho diu i es riu. Pocs m’han fet ombra al camp. Amant de l’horta i la marjal amb molta sensibilitat per les nostres històries populars acte seguit ens conta com feien els planters de l’arròs a l’horta per després plantar-lo a la marjal.
Als anys cinquanta agafavem un camp de l’horta i primer que res es plantava brossa, hedros o favó (faves menudes), açò es feia per calfar la terra, es feia al febrer que és quan l’ametller floreix. Amb l’haca i el carro, i darrere del carro enganxada una entaulada de ganivets, feien voltes al camp ple d’aigua per que els hedros o el favó es barrejara i enterrara amb i baix terra fins que es podrira tot.
Uns quinze dies després es feien unes tauletes a lligó (lligona al Romaní, fabricades a Canals) que els feien amb uns margenets en forma de quadrat, més o menys un quartó de fanecada (840 metres quadrats) per després omplir-los d’aigua fins que quedara plenet, per a continuació dragar la terra desfent els gassons i menejant la terra per que es fera fanguet, en acabant barrejaven l’arròs que el portaven a un cabaç d’espart (per collir taronja fèiem servir els de palma, aleshores hi havia poca taronja tampoc hi havia tanta horta, el que més hi havia era secà: raïm i garrofera).
En maig arribat i en l’arròs tindre un pam, s’arrancava el planter i es plantava a la marjal a estall. Tantes garbes plantades, tantes cobrades. 220 garbes arrancades i plantades per a les dues acabades per que et faces una idea, una garba tenia un miler de plantetes d’arròs, no et paraves ni a rascar-te, portàvem un manoll de lligasses d’espart, cada manoll tenia 100 lligasses nugades a les cames per dalt del genoll, profiaven per veure qui acabava primer els manolls.
