11-1-2008
Els maios, abans de la guerra, els cantava la gent. No sé per què després s’anaren perdent i el que ara escriuré es cantava a Picassent. I encara que lo nostre són les albades unes línies li he dedicades:
A l’entrar en Picassent el primer que es veu
és el camí de Mandao i l’om que hi és després.
Més amunt està la plaça que té una amplària de molt valor
rodejada de tavernes, a veure quina d’elles serveix el millor.
És Picassent amb la seua colla major
Ai, Picassent, les xiques picassentines per on vullgues que vagen
que s’anomenen les raimeres
Ha vingut maig, benvingut siga per a les casades, vidues i donzelles
quaranta galans som a la porta per a cantar-te el maio
Aquesta albada que es cantava a Picassent me l’ha contada la tia María, una persona que és bona gent.
Bon dia clavell daurat
rosa de la primavera
com ets tan matinera
que tan matí t’has alçat?
Si no fora per un xic fadrí
que ve a cantar-me les albades
m’alçaria matí
i caurien rosades.
Continuarà…
[...] El maio i l’albada [...]
Retroping per Recordant i acomiadant a Maria “la pena”. « El Racó de Cristòfor — 21 març 2009 @ 06:08 |
Eixa albada me la canta (millor dit, me la diu) la meua iaia tots els matins
Comentari per Sara — 4 juliol 2009 @ 10:13 |