25-11-2007
Aquesta història que a continuació vaig a contar a ningú li ha de molestar, per que collint un dia amb la “quadrilla” algú la va contar, tots rigueren molt i encara que és un poc verdolaga tots vàrem xalar aquell dia al camp.
Hi havia un xicot a Picassent anomenat Casimiro de malnom Cassalla, aquest xic tenia una novia formal. Casimiro tots els anys anava a la verema, però una any que mogué es veu que les coses no li anaren massa bé. Donant llargues per carta a la novia un temps estigué, i la xicona ja farta açò li escrigué:
“Casimiro Casalla, no es pense vosté que el meu cul és de palla, i si vosté no torna este estiu, el meu parrús canviarà de piu”. Al meu poble ja ho diuen, els pecats de gola el Nostre Senyor els perdona i dels pecats del piu el Nostre Senyor se’n riu.
