Catarroja la descoberta i Massanassa els sabuts

23-11-2007

Del que a continuació vaig a contar ningú s’haurà d’emprenyar perquè açò és cultura popular i els nostres fills s’han d’assabentar, i aquestes dues històries que vaig a narrar el catarrogí que me les ha dites no les ha sabut datar.

Fa anys i panys, molts anys fa el poble de Catarroja i el molí sense forment, si vols xiques guapes Alcàsser i Picassent, era només una part del que ara és. Per que tot ens entenguem era només la part antiga la que ara estem explicant. Catarroja ja tenia campanar i a Massanassa que era a tocar, encara hauria d’arribar. Tot començà quan el rellotge al campanar es va posar i la gent de Massanassa al sentir-lo tocar les hores començaren a contar, per després de xerugar, antaular o birbar anar-se’n a dinar. Com tots vos podreu imaginar en aquella època entre molts pobles hi havia rivalitat i els catarrogins en adonar-se’n que els de Massanassa el seu rellotge feien servir, entre poble i poble plantar un canyar varen decidir, i així els de Massanassa el seu rellotge ni vorien ni podrien sentir. Què passà? que el que és de Déu a la cara es veu. I un any de forta tempesta el canyar a pastar fang se n’anà. I així els de Massanassa el rellotge tornaren a gastar i des d’aleshores Catarroja la descoberta la varen anomenar. I aquesta història s’ha mantingut per que molts catarrogins que s’estimen les històries d’ací, de pares a fills les han contades i fins aquestos temps han arribat. Moltes gràcies catarrogins.

Anticipadament les gràcies vull donar a la gent de Massanassa per tindre molt de seny i les seues històries també fer-les arribar a la gent.

Hi hagueren molts anys de forta sequera a Massanassa, que aleshores més a prop era de l’albufera, que també patí molt esta gran calor forastera. Tant fou així que totes les plantes de Massanassa se secaren i la majoria de bèsties que aleshores hi havia la palmaren. Un burro que va quedar, i com que Massanassa ja tenia campanar, a dalt de tot una brossa van trobar i al pobre animal per que mengés i no es morira, a dalt del campanar el van pujar i des d’aleshores també a la gent de Massanassa els sabuts els varen anomenar.

Espere que aquestes històries us hagen agradat i ningú s’haja molestat. Amb molt de carinyo a Catarroja i Massanassa el contahistòries populars.