L’Albufera i un tornallom

La següent història que a continuació vaig a contar, al mig amic, mal comptat, ben trobat Enric, gent que no es de got i ganivet, ben parit i ben criat i que viu a Paiporta i porta el pa, li les hauré de dedicar gràcies a l’atenció que ell m’està prestant.

21-11-07
Avui ha telefonat un mig amic mal comptat, ben trobat i la meua ajuda m’ha demanat perquè un tornallom m’ha proposat. “De dilluns a diumenge ja t’ho esmente i acte seguit jo li conteste: al dilluns tothom li fuig, el dimarts fesols amb naps, el dimecres menge nespres, el dijous dia de xurra, el divendres figues tendres, dissabte em faig l’aixovar i me’n vaig al ball i el diumenge me’n vaig a jaure que ve plovent. “Molt bé” m’ha dit, “si el ponent no la mou i el llevant no la plou i si no sents dir l’arc de Sant Martí de matí l’aigua ja està ací, l’arc de Sant Martí de vesprà l’aigua ja se’n va, al meu camp del pla haurem d’anar a birbar (llevar les males herbes), que quatre brosses hem de llevar: serrets, xufera, gram i boba.

A l’endemà un altre camp que fa camutxoc (acabar en punta) i que a la Soroixa tinc jo a xarugar (voltejar la terra a un costat per airejar-la fent servir el cavall i la xeruga -punxo en forma de pala de gaidó) hem d’anar. I també l’haurem de mantornar (xarugar al través) i al cavall la canya li hem de plantar perquè animal vell a darrer amo enganya.
A dos dies passats en un hort entrarem a genollons a collir codonys, codonys collits, en la punta dels dits.
A quart dia hem arribat, a regar frau part d’altre hem d’anar (un frau si, altre no), i com a este pas no cal vara i les puces no ens piquen les cames “si vols vore un carro anant parat a cagar”.
El divendres per acabar, com que tant ens ha lluit el treball anirem a entaular (aplanar la terra desfent els terrossos o terrons de terra amb una mena de post de fusta per poder així facilitar, per exemple, el collir les olives i de pas esclafar les brosses roïnes com una mena de birbatge.
I ja per acabar de moliner canviaràs però de lladre no t’escaparàs. I com diuen a Beniparrell “cadascú va per a d’ell”. I ja que m’has fet el tornallom, amague el llom. I com diuen a Picassent, “quedar mal o quedar bé, tot és quedar”. I ara tu sol t’has d’apanyar, doncs ara sí que me l’has clavat.

P.D. Espere Enric que t’haja agradat el que t’he dedicat. Amb molt de carinyo des de Picassent i dolces, els collons m’espolses.